Flora i vegetació

El conjunt de l’espai de l’estany d’Ivars i Vila-sana es troba dominat per un entorn d’ús i aprofitament agrícola molt important, amb conreus de regadiu d’alfals, blat, panís i fruiters que històricament han anat reduint les zones amb vegetació natural a la mínima expressió. Amb la recuperació de l’estany s’està aportant una notable diversitat al paisatge vegetal. Actualment l’estany encara no ha assolit la seva cota o nivell màxim. Aquest fet implica que el paisatge vegetal es troba en transformació, especialment les comunitats i espècies que hi ha a la riba de l’estany.

Tanmateix, dins l’àmbit de l’espai natural, considerant per tant tota la superfície agrícola inclosa a l’espai, el catàleg florístic (Conesa, JA., Pedrol, J. i Rifà, P. 2007) ha identificat gairebé 400 tàxons. Com a comunitats o unitats presents trobem:  

• Macròfits submergits, com Potamogeton pectinatus, P. densus, Myriophyllum spicatum, Zannichellia palustris i Ceratophyllum demersum, i algunes plantes surants, com les llenties d’aigua (Lemna minor, L. gibba).
• Poblacions d’helòfits, constituïdes tant pel canyís (Phragmites australis) com per la boga (Typha dominguensis, T. angustifolia, T. latifolia).
• Herbassars nitròfils i ruderals, on predominen: Kochia scoparia, Conyza sumatrensis, C. canadensis, C. bonariensis, Silybum marianum i Abutilon theophrasti. Una part d’aquests quedaran inundats quan l’estany arribi a la cota màxima.
• Conreus abandonats, amb unes 20 ha, correspon a parcel·les a l’entorn immediat de l’estany i gestionades pel Consorci que evolucionen cap a erms, actualment ocupats majoritàriament per plantes nitròfiles i restes de conreus.
• Espècies arbòries i arbustives de ribera, que deriven de plantacions precursores efectuades, com l’àlber (Populus alba), el xop (Populus nigra), el freixe (Fraxinus angustifolia), el vern (Alnus glutinosa) i el salze (Salix alba).
• Espècies pròpies de la comunitat de màquia de garric i arçot, que deriven també de plantacions precursores efectuades en alguns sectors més allunyats de l’aigua, com la carrasca (Quercurs ilex rotundifolia), el garric (Quercus coccifera), l’aladern (Rhamus alaternus), l’argelaga (Genista scorpius), etc.
• Altres unitats de vegetació que es poden trobar a l’espai en relleus suaus i que delimiten la cubeta: l’herbassar de fenàs (Brachypodium phoenicoides), el gramenet d’espart bord (Lygeum spartum) i la sanadella de flor petita (Stipa parviflora), la vegetació nitrohalòfila (formada principalment per matollars de siscall i botja pudent) i els poblaments de botja d’escombres (Dorycnium pentaphyllum). La vegetació halòfila, representada per poblaments de salat (Suaeda vera), ensopegueres (Limonium hibericum) i franquènia (Frankenia pulverulenta).